La màgia de la lectura i la pintura
A 'L'art de Josep Lluís Benet VidaL', ubicat a l'Ametlla del Vallès, celebrem la connexió entre la lectura i la pintura.
Et convido a descobrir els meus llibres, on les lletres prenen vida i desperten la imaginació,
mentre que els meus quadres expliquen històries a través de colors i formes.
Cada obra és una reflexió sobre el món que ens envolta, combinant les meves passions per la literatura i la pintura.
¿T'atreveixes a submergir-te en un univers on els llibres i les obres d'art s'entrellacen, inspirant a tots els que busquen un moment de connexió profunda amb l'art?
M'agradarà rebre els teus comentaris, els teus suggeriments, que, sens dubte, m'ajudaran a millorar
en la recerca de la bellesa.
jllbenet@gmail.com

Sobre mi
A la recerca de la bellesa per a deixar el món millor que el vaig trobar


LA CASA DE L'ALZINA (MENORCA)
Una família que neix
al segle XVIII,
sota el domini britànic a Menorca
Diuen que el fundador de la Casa dels Alzina, a Menorca, va escollir aquesta possessió guiat per l’ombra sagrada d’una alzina mil·lenària, arrelada al cor del predi de Son Ausina.
Des d’aleshores, sota les seves branques imponents, s’han escrit pàgines de glòria i de tragèdia.
Fets greus i silencis inconfessables hi han deixat empremta, condicionant per sempre més el destí d’una família
marcada per la seva pròpia llegenda.
Menorca, terra de pas de moltes civilitzacions i cultures.
Terra de mar i tramuntana.
L'illa Blanca i Blava.
El poder, la passió que mou el món
Menorca, eterna cruïlla de pobles i civilitzacions, porta a la pell la memòria del temps i la força inesgotable de la mar. Illa de tramuntana que endureix i redimeix, de silencis tallants i horitzons infinits. Blanca i blava, com un crit primigeni que la fa única i insubornable.
Petita terra on les passions cremen amb intensitat, recordant-nos que aquí, entre llums i ombres, no tot ha estat felicitat.






Son Ausina,
la propietat al camp dels Alzina
Fotos de l'autor quan investigava la història d'aquesta família
Un lloc, un predi, una masia, una possessió… on els seus amos cerquen la pau i el silenci,
tot i saber que entre aquests murs
s’hi va escriure la seva condemna.
Vols travessar-ne el llindar i sentir el pes d’allò que encara hi respira?
Vols endinsar-te en aquest lloc on els secrets fan mal i les parets guarden
veritats prohibides?
Vine si t’atreveixes: Son Ausina no perdona els curiosos,
però pot canviar per sempre qui s’atreveix a mirar dins l’ombra.

Al pavelló de Son Ausina han esclatat fets que ningú gosa anomenar en veu alta.
Ombres de traïció i dolor
hi han deixat empremta.
Als murs encara ressona el crit ofegat d’allò que s’hi va viure.
El silenci pesa com una condemna: allà dins no hi han passat simples esdeveniments, sinó veritables ferides de la història.
LA NISSAGA DELS ALZINA
Una família que ha pactat amb el diable la subsistència a canvi de la seva llibertat
Forgotten, el nen robat de la Casa de l'Alzina
Un escàndol que sacseja els fonaments del poder. Un misteri enterrat durant anys…
Què connecta el segrest d'un nen amb els murs foscos de les bugaderies de les Magdalenes a Dublín? Amb els murmuris dels orfenats britànics i el silenci còmplice de les esglésies catòlica i anglicana? Quantes mentides es van teixir per destruir un llinatge?
Descobreix-ho amb Mary, una arquitecta espanyola, formada a Cambridge, que ha viscut vint anys a Londres, fins que un gran escàndol de corrupció destrueix el seu matrimoni, deixant-la amb més preguntes que respostes. Amb la vida en ruïnes, es refugia a l'illa de Menorca. Però allà només hi troba un fantasma: la desaparició de l'hereu de la Casa de l'Alzina.
Viatja amb ella a mig món: de les costes tempestuoses d'Irlanda a l'abrasador interior australià, dels cercles de poder a Anglaterra a les selves d'Indonèsia, per trobar el nen robat.
Qui ho va robar i per què?
Qui mataria per mantenir el secret?
T'atreveixes a descobrir la veritat?
T'atreveixes a revelar el veritable hereu de la Casa de l'Alzina?
Seràs tu qui ho reveli?
El silenci s'acaba ara.
Quan de Senyor en dèiem Milord
En Diego Alzina va néixer a Menorca sota l’ombra d’una bandera estrangera. Criat en els claustres refinats d’Eton i Oxford, va aprendre l’art de la paraula i l’estratègia del poder fins a convertir-se en un home respectat a les corts d’Anglaterra. Fou enviat a Sant Petersburg, primer ambaixador davant l’emperadriu Caterina II, la Gran, on va tastar el fred dels palaus imperials i la fredor encara més glaçada de la diplomàcia.
Però el seu destí no era Rússia, sinó la seva illa natal. Els britànics l’hi retornaren amb una missió que semblava noble i impossible: sembrar llibertat en terres regades per segles de dogma. Tolerància religiosa. Lliure comerç. Idees que per a uns eren esperança, i per a d’altres, amenaça.
Davant seu, un mur: els nobles que mai no havien sentit dir “renúncia”, els eclesiàstics que predicaven salvació mentre acaparaven poder i riqueses. La seva resistència era ferotge, la seva por disfressada d’autoritat, i la seva arma, la més vella i corrosiva: la intolerància.
Aquest relat desvela la hipocresia dels poderosos, la seva ignomínia despietada, la seva capacitat de cometre els crims més foscos per protegir allò que anomenen privilegis i que no és més que la perpetuació del seu domini.
I tu, lector, t’atreveixes a mirar-los als ulls?
T’atreveixes a aixecar-te contra l’engany que et vol fer còmode esclau?
T’atreveixes a renunciar al teu confort i a defensar, amb les ungles i amb la sang, la llibertat?
El Darrer brot d'Alzina
Arrenca a Nova York, on va emigrar el fill del creador de la Casa de l'Alzina, de Menorca. Amb les primeres embranzides del segle XIX neix en Jacky Alzina,. Son pare diu que és el darrer brot d'Alzina perquè els altres germans han mort amb les pestes i malalties d'aquella època. Té l'obligació de tornar a Menorca i rehabilitar el llinatge i l'herència de la Casa de l'Alzina, que ha estat abandonada una pila d'anys. Ho promet a son pare, però un crim atroç el força a canviar el seu destí: la persecució implacable de l'assassí el porta fins a l’illa de Cuba, un territori de passions i ombres, de plantacions de sucre i esclaus, de secrets que sagnen.
Atrapat entre el jurament, la venjança i desig de justícia, en Jacky lluita contra la mentida i el crim en un món on la sang i la paraula donada marquen el camí.
T’atreveixes a seguir-lo en la seva travessia marítima? Estàs preparat per compartir la seva lluita?
T’atreveixes a endinsar-te en les plantacions de canya de sucre, a sentir el fuet sobre les esquenes dels esclau? Estàs preparat per conèixer les atrocitats dels negrers? En la nit ardent de Cuba sentiràs el pes d’una promesa que potser és impossible de complir?

La Casa de l'Alzina està en risc de desaparèixer
Qui ha segrestat l'hereu actual dels Alzines . On pot ser-hi. Una amiga de la familia recorre mig mon per trobar-lo. Ho aconseguirà?

La Casa de l'Alzina abandonada
El dimoni en forma de conxorxa es vol apoderar de la Casa perquè està desahbitada. Però la família no ha desaparegut. Queda el darrer brot d'Alzina. Podrà recuperar la Casa?

El naixement de la Casa de l'Alzina, en el segle XVIII
En Diego Alzina deixa Maó en plena dominació britànica i torna convertit en un autèntic servidor de la Corona anglesa. La seva missió és tan arriscada com revolucionària: convèncer les forces de l’antic règim espanyol que Menorca ha d’obrir-se a la llibertat de pensament, de culte i d’economia.
En un temps de conspiracions, lleialtats trencades i passions polítiques, Diego haurà d’enfrontar-se a enemics poderosos i a les seves pròpies pors.
Ho aconseguirà? T’atreveixes a acompanyar-lo en aquesta lluita pel futur i per la llibertat?

Flor d'Ausina
Han segrestat l’hereu de la Casa de l’Alzina. Si no apareix, el llinatge s’extingirà i la propietat tornarà a la Corona britànica. Magdalena de l’Alzina, l’última hereva, agonitza amb la certesa que és la darrera flor d’ausina, l’últim batec de la seva estirp. Abans de morir, decideix revelar un seguit de secrets ocults durant més de dos segles, secrets que donen sentit a tota la nissaga i que poden canviar-ho tot.
T’atreveixes a conèixer-los?
T’atreveixes a baixar al subterrani de la Casa i descobrir què s’hi ha amagat des de fa més de dos-cents anys?
Forgotten,
el niño robado de la Casa de La Encina
El misterio del niño desaparecido
en las Lavanderías de las Magdalenas, de Dublín. Irlanda.
María Mesquina recorre medio mundo tras la pista de un único destino:
encontrar al heredero de la Casa de la Encina.
¿Te atreves a seguirla en esta búsqueda que puede cambiarlo todo?



Quan de Senyor en dèiem Milord
A Menorca governen els anglesos.
En Diego Alzina, nascut a Maó, es converteix en un britànic influent en la cort de Catalina II de Rússia.
La Corona Britànica confia a Diego una missió gairebé impossible al cor de Ciutadella,
bastió de l’Església i de la noblesa de l’antic règim espanyol.






El darrer brot d'Alzina
Fill de l’exili i nascut a Nova York el 1800, Jack Alzina descobreix que és l’últim de la seva estirp.
El seu pare li arrenca una promesa:
tornar a Menorca i recuperar la Casa de l’Alzina, abandonada i plena de silencis.
No podrà complir la promesa sense enfrontar-se primer a un crim que ho enterboleix tot. Les pistes el portaran fins a Cuba, a les terres ardents de Trinidad,
entre el fum espès dels ingenios de canya de sucre.
Allà, any rere any, la veritat l’assetja com un fantasma que no el deixa respirar.
Qui va cometre el crim? Amb quin propòsit?
Fins on és capaç d’arribar la set de venjança d'en Jack Alzina abans de destruir-lo?
El misteri és una ferida oberta, i només descobrint-la podrà tornar a Menorca i recuperar la Casa de l’Alzina.
L’Insòlit cas de Dmitri i Nicolette, és la història de l’insòlit retrobament d’un amor. Dmitri, un artista rus nascut a Moscou, ens farà viure amb ell la seva joventut a Rússia. Nicolette, una francesa nascuda a Baiona, ens farà viure amb ella la seva joventut a França. En els anys setanta, Dmitri i Nicolette coincidiran a París, on aviat s’enamoraran. L’amor no entén de cultures ni de distancies. Passegen el seu amor jove per París i Nova York, però el destí, en forma de serveis secrets soviètics, estronquen tots els projectes d’amor. Ara, després de la Perestroika, quan Dmitri és un vell professor d’universitat i avi de dos nets, té l’oportunitat de retrobar-se amb Nicolette, el seu antic amor, que hi viu a Nova York. ¿És insòlit reprendre un amor en plena maduresa? ¿Serà possible aquest amor quan la dona i l’home les han vist de tots colors, quan les seguretats de la maduresa són interpel·lades pels dubtes d’haver viscut la vida que havien imaginat de joves?
L’Insòlit cas de Dmitri i Nicolette ens endinsa en la Rússia posterior al “desglaç”, en el París immediat a la revolució del Maig del 68 i en la Nova York del Jazz de fusió. A l’hora ens endinsa en la psicologia d’uns personatges que viuen amb intensitat un temps de canvi, un temps que ja és el nostre.


Sueños juveniles en Manhattan
Desde su mismo título, Sueños en Manhattan nos anuncia la carga de idealismo que empapa la rica trama trazada con la agilidad y maestría de Josep Lluis Benet. Mediante una prosa esculpida y épica nos hace reflexionar sobre nuestra propia existencia.
Benet no es nuevo en el mundo del arte, sino que presenta un dilatado bagaje de experiencias artísticas. Se ha movido durante muchos años de su vida entre lienzos y pinceles, en una continuada acción creadora de Belleza. Su obra pictórica, unas veces figurativa, con el color y la luz mediterránea estallando en sus lienzos; y otras veces simbólica -que no abstracta- nos ha ofrecido un mundo tamizado de espiritualidad profundamente sentida y plásticamente muy bien expresada. Sus exposiciones, en que ha presentado paisajes exteriores e interiores, le han proporcionado el cariño de su público. Por eso ahora cautiva al lector desde las primeras páginas de su novela. Y lo hace por la viveza de las situaciones, por el colorido plástico y a la vez por el verismo de los escenarios recreados y, especialmente, por la carga de humanidad -con su toque de espiritualidad- de los muchos personajes que transitan a lo largo y ancho de Sueños en Manhattan.
La acción transcurre principalmente en los primeros años de la década de los 70, en la Rusia anterior a la Perestroika y en el París de los años posteriores al Mayo del 68. Destaca el profundo estudio psicológico de los dos protagonistas, Dmitry Mitrich y Charlotte Léchard, distintos por pertenecer a mundos diferentes, pero vinculados por lo que podríamos llamar globalización de la esperanza: ambos sueñan con un mundo mejor.
Al desmenuzar los secretos del alma en general y de la eslava en particular, el autor nos hace reflexionar con hondura sobre la existencia. Como paradigma del sentido de la vida de cada persona, Sueños en Manhattan hace un balance de una generación que estuvo marcada por la utopía y por el idealismo, y que llevó a sus componentes a tomar decisiones importantes para salvar el mundo de su locura pese a todas las rémoras posibles.
Pero Benet rehúye los dramatismos tópicos y las tintas oscuras del GULAG estalinista. Por el contrario, abre paso al lirismo que destila la infancia de Dmitry, enraizada en el alma de los abuelos, cuyas personalidades sencillas y puras ocupan unas de las más bellas páginas de esta novela. En la isba rodeada de abedules y abetos, en los bosques de Vinnikja, en Ucrania, el muchacho va a descubrir sus propios horizontes. Allí, en los veranos de su infancia, se fragua su universo vital de amor a la Belleza, una visión del mundo cuyas raíces se hunden en las noches junto a su abuelo que hablaba con las estrellas y entonces le decía: No puedes poner los pies en la tierra hasta que no hayas tocado el cielo. El arraigo en la sinceridad y en la limpieza de mirada fortalecerá al muchacho.
Aunque hijo de la oscuridad y del frío de la Rusia soviética, Dmitry será valiente y se enfrentará a la ética rigurosa de la época, a las expectativas del Sistema Soviético y de sus padres, ingenieros al servicio del Estado, y encontrará su cauce de expresión en el Arte. Su decisión es algo más que un capricho adolescente y se convierte en un compromiso: encontrar las semejanzas entre el impresionismo ruso y el francés, y propiciar la vuelta de Rusia a la luz y el color de la libertad democrática, a pesar del entorno hostil, de la represión de la libertad y de la vigilancia de los comisarios políticos.
Al describirnos los escenarios se aprecian las huellas del conocimiento que Benet tiene de Rusia, de la que ha sentido su profundo y lacónico latido. También nos deja ver los surcos que han dejado en su espíritu toda la carga decantada de los autores rusos conocidos y de otros desconocidos en nuestro país y cuya obra brilló en su día. Él los ha buscado pacientemente y, encontrados, nos los descubre en toda su dimensión espiritual.
Dmitry marchará becado a París donde resuenan muy cercanos los ecos del Mayo del 68. El giro ambiental es evidente. París era un paraíso para un muchacho llegado de la Rusia soviética, no solo por sus paisajes y su clima y su luz sino porque allí encuentra respuestas a sus interrogantes existenciales. La amistad sincera, el compromiso con el mundo, el amor. Éste irrumpe en la vida parisina del protagonista. Charlotte, la desenvuelta joven francesa, aporta todo el encanto de la feminidad sin restricciones, de la rebeldía sin excesos, abriendo nuevos cauces de búsqueda y concreción a los planteamientos vitales del protagonista. Se convierte en su verdadero amor ante el que se interpone el destino en forma de agentes secretos de la KGB, la represión que el destino ejerce sobre la utopía.
La trama se enriquece con personajes y ambientes que salen de la pluma de Benet con la fluidez de un experto en conseguir una construcción sólida. Calles y plazas de Moscú o de San Petersburgo, las aulas, los pasillos, la cafetería de La Sorbona parisina, los jardines, plazas y boulevares de París… se describen con realismo y evocación. Y Manhatan, poderoso paradigma de la libertad, con sus rascacielos y sus clubes de jazz, se presenta majestuoso ante los protagonistas, que han huido a él desde París para soñar la libertad de su amor sin la más leve sombra de convencionalismos que podían condicionarles en Europa. Pero el destino vencerá, implacable, los sueños en Manhattan, y Dmitry tendrá que continuar solo. El camino es más camino si se anda en solitario. Sin embargo, la añoranza por el amor perdido permanece y llega intacto hasta los umbrales de la senectud, perviviendo a la vida lineal. El chispazo del recuerdo se hace vivo ante la inminencia del reencuentro.
La agudeza de Benet introduce destellos de vida allí donde el relato lo requiere, denotando una mirada avezada en la profundización del alma humana. Todo al servicio de la idea central, el valor de la existencia humana siempre en pos de la utopía que da sentido a la propia vida, pese a que la realidad se encarga, tan a menudo, una y otra vez, de corregir y encauzar nuestros pasos hacia otros horizontes más prosaicos pero sin duda más verdaderos.
Sin embargo, no estamos ante una obra dogmática sino sugerente. Benet pone en boca del profesor Dursthov, uno de los personajes clave de la novela, dos frases que considero significativas: Lo importante es saber mirar, saber qué hemos de mirar. El Arte proporciona crecimiento espiritual. Son frases con las que Benet se identifica pues los que le conocemos desde años sabemos que el camino hacia la Belleza, que es el crisol donde se funden las afirmaciones más elevadas, lo ha ido viviendo él mismo con libertad y silencio. Su larga trayectoria como pintor le ha ayudado a sentir la vida y le ha capacitado para esta rica eclosión que es Sueños en Manhattan.
En resumen, una novela excelente y hermosa de hondo perfil humano que funde el destino individual con el colectivo mediante una prosa esculpida y épica que nos hace reflexionar sobre nuestra propia existencia.
Pura de Hervás
Catedrática del Historia del Arte
L'insòlit cas de Dmitri i Nicolette
Quan les cultures xoquen, pot sobreviure l’amor?
Dmitri, fill de l’ombra soviètica. Nicolette, filla de la llum mediterrània.
Podrà l’amor complir els seus somnis?”
Aconseguiran que els somnis triomfin sobre el destí?”
“Dmitri i Nicolette: dues ànimes, dues cultures, un sol somni.
Serà possible fer-lo realitat?”



Sueños en Manhattan
Presentacions
Sueños en Manhattan i l'insòlit cas de Dmitri i Nicollete, presentats a l'Ateneu Barcelonès, al FNAC de Barcelona, al Corte Inglés, de Valencia i a la sala d'art de Tarragona,
amb exposició de quadres de la sèrie "Somnis de Rússia.



L’Insòlit cas de Dmitri i Nicolette és més que una novel·la: és una història d’amor que et sacsejarà.
Ell, un jove artista rus. Ella, una francesa lliure i apassionada. París, anys setanta: la ciutat on tot sembla possible. Entre passejades pel Sena i viatges a Nova York, viuen un amor intens, d’aquells que creus eterns. Però el destí —amb la mà freda dels serveis secrets soviètics— els arrabassa els somnis.
Moltes dècades després, Dmitri és un professor universitari, vell i cansat, avi de dos nets. Nicolette viu a Nova York. El destí els torna a creuar. Però… pot renéixer un amor quan la vida ja ha deixat cicatrius? Quan els records s’entrellacen amb els remordiments?
De la Rússia del “desglaç” al París del Maig del 68 i la Nova York del jazz de fusió, aquesta novel·la és un viatge a través del temps, la història i el desig insubornable de viure i estimar.
Creus que és possible reprendre l’amor després d’haver-ho vist tot?
T’atreveixes a entrar en aquesta història i viure-la com si fos teva?
Podeu escoltar els primers capítols a https://www.ivoox.com/novel-la-l8217insolit-cas-dmitri-i-nicolette-01-audios-mp3_rf_45471008_1.html#tabs


Palabras escritas en el cielo
Palabras del autor
Sin pretenderlo, mi madre me convirtió Rusia en un misterio. Mientras cosía y remendaba, ilustraba mi incólume alma infantil. Me explicaba historias de su vida, me recitaba pasajes de las obras dramáticas de su tío, el autor valenciano Francesc Vidal Roig. Y llena de emoción y fervor, me transmitía su pesar por Rusia. ¿Rusia? No lo entendía, pero aquel profundo sentimiento de mi madre quedó grabado en mi ser infantil como un misterio. ¿Qué era Rusia? ¿Dónde estaba? ¿Qué sucedía? ¿Por qué mi madre estaba apenada?
Como dicen los neuropsicólogos, aquellas palabras no solamente entonces sacudieron desordenadamente las paredes de mi alma por estrenar, sino que se grabaron, se troquelaron hondamente en mi espíritu. Moldearon en mi interior la necesidad de desvelar la incógnita de aquel profundo sentimiento de mi madre.
Muchos años después, entendí que mi madre se refería entonces a la Rusia de la bandera Roja, símbolo oficial soviético y del comunismo en general. Sí, ella, procedente de una familia carlista y con toda seguridad, anhelante de la llamada “Rusia blanca”, se refería sin duda a la Rusia marxista, a la Rusia de la revolución de 1917. ¡Y rezaba por la vieja Rusia religiosa!
Más adelante, en la coral del colegio, me encontré con los remeros del Volga. Una canción de profundo sentimiento eslavo que provocó que aquella acuñación de sentimientos misteriosos, que esperaba latente en mi espíritu, se reavivara y cobrara nueva presencia y vida. Desde entonces, el idealizado rumor de las aguas del Volga, el runrún de los remeros, nunca me abandonó, sino que se convirtió en un canto de sirena que me cautivaba y me arrebataba como un imán.
Muchos años después viajé a Rusia.¡Yo era feliz! Navegando por el inmenso río mi alma sació el sueño de mi infancia, aunque no desveló del todo el misterio de Rusia, enigma que todavía persiste. Pero sobre aquellas aguas mi espíritu se mecía gozoso y sosegado en la cubierta del vapor fluvial. Como él, el barco, mi interior se deslizaba sobre las aguas plácidas y calmas del Volga, médula espinal de Rusia. Contemplaba las inmensas estepas, colosales planicies verdes bajo cielos de azules infinitos; los pueblos de Uglitch, Yaroslavl, el monasterio de Goritzi, la isla de Kizhi... Y como si estuviera en la calidez del hogar, en mi sillón preferido, leía mis poetas orientales favoritos. ¿Era el Volga mi hogar? Una morada donde no solamente resonaban el murmullo cansino de los tristes cantos de sirgadores arrastrando su destino y su barcaza. Los aires del Volga me retornaban las palabras de Vladimir Maiakovski, de Anna Ajmátova, de Serguéi Yesenin, de Joseph Brodsky, de Ósip Mandelshtam y de tantos otros.
Mi identificación con aquella tierra es un misterio, sí.
De hecho, antes de leerlo, me identifiqué con las palabras de Nikolái Alekséievich Ostrovski: “He consagrado toda mi vida y todas mis fuerzas a lo más hermoso en el mundo: A la lucha por la liberación de la humanidad…”
Más adelante, en mi búsqueda de Rusia, en la Universidad de Barcelona conocí a Ricardo San Vicente, nacido en Moscú, hijo de una pareja de “niños de Rusia”. ¡Era profesor de literatura eslava! Él fue la luz que yo esperaba. Me descubrió el espíritu de la literatura de ese vasto país. En sus conferencias me dio las claves para entender su talante. Reencontré autores que ja había leído: Antón Chejov, Boris Pasternak, Maxim Gorki, Alexandr Solezhenitsyn, Ivan Turgueniev, etc., pero me abrió las puertas para conocer otros muchos de sumo interés: Isaac Babel, Alekxandr Griboyédov, Mijail Bulgakov, Alexandr Kuprin, Ivan Bunin, Mijail Zóschenko, Alexandra Kollontai, Serguei Dovlatov, Vasili Grossman, Iliá Erhemburg, y tantos otros, fascinación que me llevó a buscar obsesivamente la inestimable colección “Maestros Rusos”, que editó Planeta en los años 60 del siglo XX, y que dirigió i seleccionó el escritor Sinowij Jurievich Arbatov. Busqué esos volúmenes por todas las librerías de viejo, tanto físicas como en la red. ¡Me llegaron algunos ejemplares de Latinoamérica! Y llegué a reunir los diez tomos para ir leyéndolos poco a poco.
Pero entre todos esos autores, quien me impactó por su prosa y su hacer fue Andrei Platónov. Al punto me identifiqué con él al leer su relato sobre las andanzas de Makar, un “mujik normal” algo bobo, que se pregunta: “¿Qué debo hacer para ser útil a mí mismo y a los demás?”
Andrei Platónov era un Meliorator: más allá de ser un ingeniero ferroviario, él fusionaba en un complejo haz las medidas organizativas, económicas y técnicas para mejorar las condiciones hidrológicas del suelo y las circunstancias agroclimáticas de los pueblos del lejano Oriente. Y, convencido socialista, fue al encuentro de aquellas gentes para mejorar sus vidas. El Oriente le atraía. No era una seducción abstracta: pretendía alfabetizar a aquellos hombres rudos, enseñarles a aumentar la eficiencia en el uso de los recursos de las tierras y las aguas para obtener rendimientos altos y estables de sus cultivos. Estaba empeñado en mejorar la vida de aquellos pueblos.
Su esfuerzo se refleja en la llamada “prosa oriental de Platónov”. El relato “Takyr” y la novela Dzhan, es uno de los fenómenos literarios más insólitos, porque nos habla de un espacio desierto, es verdad, pero no vacío, “pues en él han vivido los hombres desde la eternidad”. Andrei ambiciona ayudarlos, mejorar sus condiciones de vida, concienciarlos de sus posibilidades, sacarlos de su miserable sopor analfabeto. ¡Ese, solo ese, era su socialismo!, lejos de Moscú, del aparato del partido, ajeno a la burocracia de los despachos y pasillos de la organización. Como Ostrovski, él también consagraba su vida y todas sus fuerzas a lo más hermoso en el mundo: A la lucha por la liberación de la humanidad. Y lo hacía con la gente más alejada, como aquella que había olvidado de dónde era, de aquel pueblo sin nombre al que sus habitantes llaman Dzhan, que puede significar, “alma que busca la felicidad”. Gente lejana, del Oriente.
¡Oriente! El participio orīri, significa ‘nacer’. Y nacer es surgir, germinar, crear, vivir. Siempre me fascinó el Oriente. Y ahora, de la mano de Platónov, me llegó una nueva luz, la de un nuevo nacer. Mi espíritu era como una placa fotográfica sensible a la luz. I quedó impresionado por todos aquellos estímulos que, de a poco a poco, iban alumbrando las oscuridades del misterio ruso, desvelando el tul que ocultaba el alma eslava, sin llegarlo a desvelar totalmente.
Algunos creen en la reencarnación. Tal vez. Lo que sí puedo afirmar es que leyendo a escritores tan dispares como los que he citado, siempre me sentí próximo a ellos. Las calles de mi infancia eran iguales que aquellas, o eso sentía al pisar la de aquellos autores. ¿O es que yo ya había estado allí?
Mi poesía expresa el agradecimiento de haber recibido la luz que colmaba aquella necesidad. Una carencia que durante tantos años estaba latente. Yo sentía su presencia en la oscuridad de un recoveco del alma, como las marionetas que esperan mudas e inactivas esperando salir a escena. Mi deseo de desvelar aquel primigenio misterio también esperaba la luz que le avivara.
Por eso, unas veces agradezco a una idealizada estrella del norte, a guisa de musa llegada del Oriente. Otras veces pinto paisajes con las palabras, y con las palabras quiero plasmar los sones y los ritmos de las sinfonías. Y reivindicar el silencio. También expreso mi tristeza al contemplar un mundo gris, y quiero compartir mi frenesí de crear un mundo diferente, como aquellos que creyeron en la revolución. Como aquellos, trato de hablar a la gente de la calle, como decía Maiakovski que todo poeta ha de hacer. La gente sencilla, sin dobleces, humilde y sincera. Esa gente y solo esa es la que me interesa. La gente auténtica, despojada de plumajes y de oropeles vanos y fatuos. Quiero estar muy lejos, lejísimo, de los que se auto otorgan el título de hijos de algo, que se erigen en “hidalgos de las letras y la cultura”, cuando no son más que seres carentes de afecto, petulantes, de magnetismo dañino, que sobreviven a su mezquindad dando migajas a los pobres que los quieren escuchar. Por eso mi literatura es ajena al centro del escenario artístico inundado de luz y de empaques.
Mis escritos son impresiones del mundo que me rodea, de la música sentida en la soledad del taller del pintor, las emociones que saturan mi espíritu al contemplar la vida que me envuelve. Escribo sencillamente cuanto siento: la nostalgia de la luz, la nostalgia de la eternidad, la música de la esperanza, la tristeza por un mundo indiferente. Y sobre todo, mi obstinado compromiso con la lucha esperanzada en un mundo en paz y libertad. Quiero reflejar la paz y el sosiego, la belleza del mar cuando no hace olas… y la infinidad del firmamento.
La luz de los impresionistas siempre fue muy importante para mí. Monet, Renoir, Degas, Korovin. Los copié en ceras en el Louvre, me ayudaron a volar en un estilo propio, personal, pero siempre, siempre, lleno de luz. Me fascinó la música de las palabras, Vasili Kandinsky, la espiritualidad del arte, la abstracción lírica, el figurativismo abstracto.
Escribo como pinto, dicen algunos, con la potente luz de una expresividad poderosa. Tengo necesidad de liberar mi inquietud, abrir mi alma, para que surja tanta luz, tanto sentimiento contenido, y compartirlo con el mundo.
Mi vinculación emocional con la literatura ha sido como una mecha de quema lenta que tiene una longitud de muchos años. Esta mecha ardió invisible, pero persistente. Permaneció seca, incluso bajo la llovizna del tiempo, hasta que por fin una luz cegadora, una brillante estrella del Norte, una luz deslumbrante del Oriente, destruyó todos los puentes que parecían construidos para la eternidad.
Ella me coge la mano,
me lleva a nuevas holguras.
Yo la sigo tembloroso
en el mar de las palabras.
Pero no quiero navegar en solitario en ese océano. El impulso de la brillante estrella reforzó mi destino de compartir esa luz con artistas anónimos, alentarlos a ser capaces de manifestar su talento, como hacia Andrei Platonov con los mujics del Oriente. Es mi manera de contribuir a dejar el mundo mejor de como lo encontré, mi lema y guía desde siempre. Porque, al igual que Nikolái Alekséievich Ostrovski, quiero consagrar toda mi vida y todas mis fuerzas a lo más hermoso en el mundo: a la lucha por la liberación de la humanidad.
Obra pictòrica
https://www.artmajeur.com/josep-lluis-benet-vidal
Viatges a la llum i al silenci del desert del Marroc. Una font d'inspiració.


Em fascina el cubisme mediterrani!

Per damunt dels règims polítics a Rússia, el seu poble mira nostàlgic el cel, com les seves cúpules, cercant l'infinit. La Mare Rússia se'l mira indulgent!
https://www.artmajeur.com/josep-lluis-benet-vidal
Tagline
Rússia, un enigma dins un misteri!

Menorca, la blanca i blava. Les cales verges, la tramuntana inspiradora. Calma i art!
La llum de Menorca, llum mediterrània, font d'inspiració.
https://www.artmajeur.com/josep-lluis-benet-vidal



PINSÀ EDICIONS
Suport personalitzat per autoeditar i distribuir el teu llibre
Ajudem a fer realitat el somni de publicar i distribuir en les principals llibreries el teu treball literari- Ho fem una bona dosi d’altruisme, molta il·lusió i professionalitat; perquè creiem en el màgic Poder de la Lectura, que traspassa la barrera del Temps, ens endinsa en un Altre Món i queda, per sempre més: un Regal al Món.
https://www.pinsaedicions.cat
e-mail: info@pinsaedicions.cat
PODCAST
AL SERVEI
DE LES
PERSONES
El taller d'escriptura del Pinsà
En aquest podcast podeu trobar diferents solucions per a millorar l'ofici d'escriure

Altres podcasts
Plataforma Ivoox
Taller d'escriptura d'Ediconex
Precedent del Taller del Pinsà amb molts podcasts sobre l'ofici d'escriure.
Els autors de Pinsà Edicions
Un podcast on els autors que han autoeditat el seu llibre amb Pinsà Edicions ens parlen de la seva vida literaria i de la seva obra.

Red
de Contactos Literarios
Un espacio en lengua española para dar voz a escritores y escritoras de todo el mundo que deseen compartir su obra literària.
Verum Fictio
El podcast on els escritors i escriptores de l'Associació Verum Fictio parlen de la seva obra i comparteixen les seves experiències literàries.
PODCASTS QUE TROBARÀS AL TALLER D'ESCRIPTURA DEL PINSÀ
Què és narrar: https://www.ivoox.com/que-es-narrar-audios-mp3_rf_137032791_1.html
Figures retòriques: https://www.ivoox.com/16-figures-retoriques-audios-mp3_rf_125621651_1.html
Els diàlegs: https://www.ivoox.com/els-dialegs-audios-mp3_rf_128480118_1.html
Provocar la creativitat: https://www.ivoox.com/provocar-creativitat-audios-mp3_rf_128122135_1.html
Què és el conflicte literari?: https://www.ivoox.com/que-es-conflicte-literari-audios-mp3_rf_127143976_1.html
Tots aquests i molts més podcast els trobaràs al Taller d'escriptura del Pinsà, a la plataforma Ivoox: https://www.ivoox.com/podcast-taller-d-escriptura-del-pinsa_sq_f12386359_1.html
Xenoc Àudio
En aquest Canal d'Ivoox trobaràs diversos podcasts
sobre diferents temes d'interès.
Entre ells es destaca:
"El racó del Neuròtic", un podcasts dirigit a millorar la salut mental.
https://www.ivoox.com/psique-el-raco-del-neurotic-01-introduccio-audios-mp3_rf_45473394_1.html
També un recorregut per la Barcelona Medieval
https://www.ivoox.com/barcelona-medieval-01-audios-mp3_rf_45970843_1.html

EXPOSICIONS DE PINTURA
Exposicions individuals
2020 Marroc. La Garriga, Catalunya, España
2015 La Força Del Golf Caldes de Montbui, Catalunya, España
2014 La Meva Visió De Rússia Barcelona, Catalunya, España
2013 Somnis De Rússia Olot, Catalunya, España
2012 Blanc I Blau Ciutadella de Menorca, Illes Balears, España
2011 Marroc Barcelona, Catalunya, España
2010 Meditarrani Ciutadella de Menorca, Illes Balears, España
2009 Expressionisme Barcelona, Catalunya, España
2008 Sueños De Rusia Maiami Platges, Catalunya, España
2007 Sueños De Rusia Barcelona, Catalunya, España
2006 Vitalidad Cali, Colombia, Colombia
2005 Rusia Barcelona, Catalunya, España
2003 Pintura Iconogràfica De Menorca Sant Cugat del Vallès, Catalunya, España
2002 Records De Menorca Ciutadella de Menorca, Illes Balears, España
2001 Paisatges Interiors Barcelona, Catalunya, España
2001 Formalisme Abstracte Barcelona, Catalunya, España
2000 Menorca Ciutadella de Menorca, Illes Balears, España
1999 Expressivitat Barcelona, Catalunya, España
1997 Paisatges Interiors Barcelona, Catalunya, España
1997 Pintura Iconogràfica De Menorca La Garriga, Catalunya, España
1996 Pintura Iconogràfica De Menorca Barcelona, Catalunya, España.
1994. Evocacions de Menorca. Art i JOc. Menorca.
1991 Mediterrani Barcelona, Catalunya, España.
1989. Evocacions de Menorca. sal Pou. Sant Cugat del Vallès.
Premios y reconocimientos
1983 Premi Pintura mediterrània. ACEAS, Barcelona, Catalunya, España
1982 Premi a l'Expressió Figurativa. ACEAS. Barcelona, Catalunya, España
Exposicions col·lectives
2002 Fira Mediterrani Màlaga, Andalusia, España
1996 Anual Mediterraneo Sevilla, Andalusia, España
1994 Mercado de pintura. Santander, Cantàbria, España
1982 Exaltació del Mediterrani. Montixelvo. València. España.
2022. Intergeneracional. Sala Sindreu. L'Ametlla del Vallès.
2024. Llibertat d'amar. Sala Sindreu. L'Ametlla del Vallès.
2025. Ecologia. Sala Sindreu. L'Ametlla del Vallès.
LlLIBRES PUBLICATS
Nissaga de La Casa de l'Alzina
Forgotten: el niño robado de la Casa de la Encina (Ediconex, 2016)
Quan de senyor en dèiem Milord (Ediconex, 2017)
El darrer brot d’Alzina (Ediconex, 2022). Finalista del Premi Ciutat de Tarragona de 2022.
En preeparació: Flor d'ausina.
Altres llibres:
Sueños en Manhattan (ECU, 2009)
L’insòlit cas de Dmitri i Nicolette (Ediconex, 2018)
Palabras escritas en el cielo (Pinsà Edicions, 2024)
Taller d'Escriptura del Pinsà en podcast i en paper
T'explico els conceptes bàsic a l'hora d'escriure
Com has de desenvolupar una trama
Tot el que s'ha de saber sobre els personatges
El conflicte literari
Com provocar la creativitat
I molts altres temes que has de dominar per escriure històries interessants.
En paper
Fitxes tècniques molt útils a l'hora d'armar una bona història
També hi trobaràs el podcast del Taller d'escriptura d'Ediconex
https://www.ivoox.com/escuchar-taller-d-escriptura-d-ediconex_nq_1617074_1.html

Contacte
Teléfon: +34 667 46 67 02
Correu electrónic: jllbenet@gmail.com
Direcció: Carrer Pompeu Fabra 25B, L'Ametlla del Vallès, 08480, Barcelona, España